Forbidden

IMG-20151014-WA0002 copia
TREBALL CONJUNT AMB PEP REIG, MIREIA ROJAS, ELI PEÑA I AINHOA PRIETO
PERFORMANCE DEL COLOR VERMELL

Realització d’una performance, una activitat artística on es barreja la provocació, l’estètica i l’actuació escènica per a representar i transmetre una idea al públic, sobre el color vermell. L’exercici està pensat per a treballar la relació entre el llenguatge i el color.

El concepte que vam escollir treballar lligat al color vermell és la prohibició treballada des d’un bidimensional: per una banda, des de l’evidència d’una prohibició visible, i per altra, des de l’engany i la subtilesa d’aquella prohibició que ens envolta sense que ens n’adonem. Així doncs, la idea fou jugar amb l’engany propi de la prohibició més perillosa: la silenciosa.

Una distracció per al públic, un noi elevat essent lligat sota una teatral llum vermella, representa la prohibició com a element visible i opressor, un element del que els assistents en seran plenament conscients. De mentres, el públic és lligat i, per tant, prohibit sense que se n’adonin. D’aquesta manera, s’aconsegueix expressar la consciència de la prohibició dels altres i la ignorància de la nostra fins que és massa tard.

Alhora, volem jugar amb el cansament. Mentre que al principi la prohibició de l’element de distracció pot provocar certa indignació o malestar, al cap de gairebé 5 minuts, la gent perd l’interès. La situació no ha canviat o, de fet, ha empitjorat perquè a mida que passa el temps augmenta la injustícia i, malgrat tot, el públic cada cop s’implica menys.

REFERENTS


REFERENTS VISUALS
Álvaro Villalobos, Chiharu Shiota i Daniela Conte
REFERENTS TEÒRICS
GEORGE ORWELL

Prohibició. Prenem com a una de les bases del treball el concepte prohibició que apareix a “1984”d’Orwell. És una prohibició evident i restrictiva, una prohibició basada en la por sobre la que s’edifica tot un sistema polític d’ésser alienats i ressignats.

ALDOUS HUXLEY

Distracció. L’element de sorpresa i clau de la performance, aquesta prohibició silenciosa, pren com a base la societat de “Un mundo feliz” de Huxley. La massa, en aquest cas, és controlada mitjançant la distracció enlloc de la prohibició i el resultat segueix sent la mateixa falta de llibertat però amb un element més: l’engany, la il·lusió de llibertat.

PRODUCTE FINAL


 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s