Sentier

sdasds3_112643
COMPOSICIÓ I MODELATGE

Conjunt d’un mínim de 12 peces de fang o poliuretà per tal de treballar i reflexionar sobre la capacitat dels elements volumètrics abstractes per a crear espais significatius a través de la seva disposició, relació i forma. El conjunt, més orgànic o geomètric segons si es treballa amb el primer o el segon material, respectivament, ha d’articular un discurs conceptual basat en els 5 conceptes espaials de Kevin Lynch.

Els conceptes triats a representar, recorregut i punt de referència, es treballen a partir de la destrucció. Una peça inicial arrodonida i geomètrica és tallada, trencada, polida i separada. Les seves parts, ja sense tocar-se, formen un recorregut en la seva falta de contacte, en el buit. Aquestes peces estan articulades sobre una base negre hexagonal amb 4 parets que trien el sentit del recorregut. Alhora, aquest suport busca potenciar la unió prèvia de les peces.

Una unió prèvia que és un dels tres elements vitals de la composició, doncs el conjunt no representa únicament un recorregut format per l’espai entre les peces, sinó també un recorregut temporal. Un recorregut entre el moment inicial, la peça sencera, el canvi (punt de referència), moment en el que un element desconegut produeix la força que generarà el trencament, i el moment final o resultat, un seguit de peces disperses i trencades.

El títol, sentier, és un mot francès que es tradueix com a sender, camí, el recorregut format entre les peces. Alhora, pretén rememorar el so del verb “sentir”, doncs de la mateixa manera que l’esquerda de la roca rememora un temps passat, un moment de ruptura i un resultat, els sentiments hi són en allò que fou, en el que ho va canviar, i en el que n’ha quedat.

REFERENTS


REFERENTS VISUALS
TECTÒNICA DE PLAQUES I ISAMU NOGUCHI
HENRY MOORE, MIQUEL NAVARRO I LOUISE BOURGEOIS
REFERENTS TEÒRICS
KEVIN LYNCH
Recorregut i punt de referència.
MICHEL FOUCAULT

Canvi com a causa del resultat. Sentier no és només un conjunt de peces que mostren una esquerda en una roca aparent, sinó una empremta d’un temps passat que va canviar. Michel Foucault deia: “No siento que sea necesario saber exactamente lo que soy.  El principal interés en la vida y obra es convertirse en alguien que no se era al principio.”

PROCÉS


PRODUCTE FINAL


Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s