Sucre cremat

IMG_20151119_220335
HARMONIES AROMÀTIQUES

Exercici d’evocació de les sensacions d’un aroma concret mitjançant el l’equilibri cromàtic. Cal allunyar-se de l’aparença visual de l’element que desprèn l’aroma i potenciar les sensacions olfactives per sobre de les visuals. El treball consisteix en la realització d’una retícula cromàtica, una descripció de l’aroma i una aplicació de l’equilibri de colors escollit.

L’aroma escollit és el de sucre cremat. La retícula, de formes geomètriques i trencades que rememoren el moment d’esquerdar la capa de sucre cremat de la crema catalana, desmembra l’aroma en elements individuals, imprescindibles d’un conjunt de colors càlids. Càlids com l’olor, de grocs melosos, vermells afamats, roses endolçats i una cremor fosca.

DESCRIPCIÓ

Complexa i melosa, sempre somriu, i mai podràs conèixer-ne una de més dolça. O més càlida. Si t’hi perds, camines per un laberint de desordenada, deliciosa i acaramelada escalfor. En un racó, pots veure el toc a cremat; un cremat que no és de cendra, sinó de dolçor. A l’altre extrem, et desperta un apetit voraç i calmat a la vegada.

Siguis on siguis, amb ella ets a casa, però no t’hi confiïs, marxarà ràpid. S’esfuma de cop, amb por de ser empalagosa, i quan ja no hi és ho veus:
No havia vingut sola.

La descripció pretén explicar els diferents matisos i sensacions de l’aroma i alhora ressaltar una realitat d’aquesta olor: que sempre és un precedent. L’olor a sucre cremat acostuma a ser la primera capa d’un postre, o una guarnició, però mai una aroma que ens arriba en solitari.

L’aplicació és un davantal de patchwork, un element on l’harmonia aromàtica hauria d’encaixar. El treball es veu limitat per la disponibilitat de teles, però al final aconsegueix la sensació de calidesa del sucre cremat.

REFERENTS


REFERENTS VISUALS
JOSEF ALBERS i PATCHWORK
MOSAICS MODERNISTES, SUCRE CREMAT I MARKUS LINNENBRINK
REFERENTS TEÒRICS
Johann Wolfgang von Goethe
Teoria del color. Goethe considerava que els colors s’agrupaven en dos grups diferents: els positius o actius, que causen una actitud animada, emprenedora i activa, és a dir, els colors càlids, i els negatius o passius, que generen un ànim intranquil, maleable i passional, els colors freds. Els colors actius serien els predominants en l’aroma de sucre cremat.

 

PROCÉS


 

PRODUCTE FINAL


 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s