Cuinelona

aaaa.png
TREBALL CONJUNT AMB MIREIA ROJAS I PEP REIG
INSTAL·LACIÓ

En aquesta proposta es treballarà el format d’instal·lació o intervenció en l’espai, enteses des del punt de vista de l’art contemporani. La idea és traslladar el caràcter d’una tipologia d’espai a un altre espai diferent, i observar la disrupció provocada per el desplaçament i els nous discursos que sorgeixen a partir de l’acció. La tipologia d’espai inicial vindrà donada per la lectura del llibre Espècies d’espais de Georges Perec i la intervenció es realitzarà en un espai real decidit per els estudiants.

Després de tenir dificultats a l’hora de que se’ns acudís una bona idea de cop, vam establir tres condicions generals que volíem que tingués la instal·lació per a després trobar-ne una concreció: en primer lloc, traslladar un espai públic a un espai privat; en segon lloc, treballar amb el concepte de ciutat; i finalment jugar amb la limitació de la mirada per a generar una confusió entre els espais. D’aquí vam decidir traslladar la identitat de Barcelona a una cuina a través d’enrajolar-la amb les rajoles típiques dels carrers de Barcelona i fulles de plataner.

I per què una cuina? Doncs perquè reunia les característiques essencials (espai privat) i, alhora, faria ressaltar encara més el contrast amb Barcelona gràcies a la seva pulcritud, lluminositat freda, claredat i impersonalitat/globalitat (totes les cuines són iguals i, veient-ne una, no és possible situar-la en un mapa).

Barcelona, per la seva banda, és una ciutat tant gran i amb tantes icones que trobar-ne l’identitat resultava un inconvenient, ja que transportar espais tant grans i característics com el Parc Güell, el Barri Gòtic o l’Eixample implicaria una reducció d’escala problemàtica. Al final, decidirem agafar només un fragment molt petit de Barcelona que en representés la totalitat: les fulles de plataner, l’arbre més comú als carrers de Barcelona, i la rajola de Puig i Cadafalch (també coneguda com la Rosa de Barcelona o el Panot de Flor).

IDENTITAT DE BARCELONA
FULLES DE PLATANER I PANOT DE FLOR

 

REFERENTS


REFERENTS VISUALS
MICHAEL JOHANSSON I YAYOY KUSAMA
REFERENTS TEÒRICS
GEORGES PEREC

Ciutat. “Primero, hace el inventario de lo que vemos. Enumerar aquello de lo que estamos seguros. Establecer distinciones elementales: por ejemplo entre lo que es la ciudad y lo que no es la ciudad.”

“¿Qué es el corazón de una ciudad? ¿El alma de una ciudad? ¿Por qué se dice que una ciudad es bonita o es fea? ¿Qué tiene de bonito y de feo una ciudad? ¿Cómo se conoce una ciudad? ¿Cómo conoce uno su ciudad?”

“Nunca nos podremos explicar o justificar la ciudad. La ciudad está ahí. Es nuestro espacio y no tenemos otro. Hemos nacido en ciudades. Hemos crecido en ciudades. Respiramos en ciudades.”

david torrents

Identitat de Barclona. «El principal reto era evitar los varios clichés asociados a Barcelona», explica David. «¿Cómo podría hacer algo bueno sin Gaudí y Messi y, al mismo tiempo, lo suficientemente reconocible para todo el mundo?»  http://graffica.info/barcelona-brompton/ 

HENRI LEFEBVRE

Concepció del carrer. La calle, paradigma del espacio público, es el espacio político por excelencia.

PROCÉS


La realització va consistir en imprimir 120 fotografies de la rajola de Barcelona a una mida de 20x20cm i empaperar tot el terra de la cuina amb l’ajuda de cinta adhesiva de doble cara. Després només va caldre afegir-hi unes quantes fulles de plataner seques del propi carrer.

 

PRODUCTE FINAL


Posar Barcelona a la cuina situa, d’alguna manera, la cuina en el mapa.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s