Anti-edad

antiedad6RECOBRIMENT I OBJECTE

Exercici de reflexió sobre el volum i la re-significació d’un objecte a partir de la creació d’un embolcall. Aquest embolcall, total o parcial, ha de permetre que es reconegui al menys una part de la forma de l’objecte i les seves condicions a nivell de material i ús determinaran el sentit de la re-significació.

Partint de la base d’embolcall, quines significacions pot tenir? D’entre les múltiples possibilitats, per a mi en destaquen l’ocultació, la decoració, la protecció i la conservació. Aquesta última és la que despertava més el meu interès probablement perquè és la més subtil, ja que l’embolcall destinat a aquesta funció és el que menys l’evidencia en comparació amb la resta.

La primera part d’aquest treball és la de l’envasat al buit, una tècnica que s’utilitza per a la conservació d’aliments. Mitjançant l’extracció d’aire al voltant de l’objecte, s’evita la seva oxidació i això permet que es mantinguin més temps en bones condicions. Però com canvia si el que hi posem anul·la completament la seva utilitat?

A l’envasar al buit uns sostenidors, una crema, una base de maquillatge i un pintallavis, quatre elements no es conserven pas millor en aquestes condicions, pretenc evidenciar-los com a objectes per a la “conservació de la dona”.

La segona part consisteix en embolcallar els mateixos objectes però amb una safata de porexpan i paper de film, tal com els paquets de carn envasada que trobem a tots els supermercats. Així com l’envasat al buit al treure tot l’aire, deformava els objectes, arrugant-los i fent explotar les cremes, aquest sistema els aixafa només una mica. Un cop realitzat l’envasat, afegeixo una etiqueta que fa reconeixible el tipus d’embolcall i ajuda a potenciar la sensació de reproducció en sèrie.

A nivell de volum, en aquest treball pretenia reflexionar sobre la forma i l’extensió dels objectes al posar-los en contacte a la força amb embolcalls que en cap cas els serien propis. Jugant a crear nous volums no generant un embolcall que sigui una segona pell sinó que anul·li certes singularitats treballant amb els envasos estandaritzats.

Per la seva banda, a nivell conceptual pretenia ser una incitació a la reflexió sobre tres aspectes. En primer lloc, la massiva producció en sèrie d’absolutament qualsevol objecte en la nostra societat. En segon lloc, sobre l’obsessió de conservar la dona en una falsa i poc natural eterna juventut. I finalment, una combinació entre els dos temes anteriores que portés a pensar en la mentida dogmàtica repetida a totes les dones des de ben petites: que hem de ser totes úniques quan el significat d’aquest “úniques” és que siguem totes iguals.

REFERENTS


REFERENTS VISUALS
CHRISTO, LOUIS VUITTON I CLEAR CHAOS
REFERENTS TEÒRICS
ANDY WARHOL I EL POP ART

Amb la reproducció en serie de la llauna de Sopa Campbell’s, Warhol va aconseguir aproximar l’art a la classe popular, que va reconèixer fàcilment el tema que estava contemplant. Alhora, va demostrar que un objecte qualsevol pot ser transformat en art. La reproducció seriada de la imatge va trencar amb el concepte d’obra única i irrepetible present des del Romanticisme, portant a la pràctica les teories de Walter Benjamin on es considera l’obra d’art susceptible a ser repdocuïda tècnicament, com a mercaderia. Aquest tres aspectes (l’aproximació a la classe popular, la conversió d’objectes qualsevols en art i la producció en sèrie), així com la ironia i el sentit de l’humor del Pop Art, són l’essència que pretenia traslladar al meu treball.

PROCÉS


 

PRODUCTE FINAL


 

antiedad7

antiedad8.png

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s